diumenge, 21 de febrer de 2010

Desolació. Josep Carner

Com dir-nos més germà i germana
si hem fet, plegats, el nostre dol?
¿Com parlarem de la fontana,
si fins l'herbei és mort al volt?
¿Per què en baixant de les eroles
seuríem vora els tamarius?
¿Per què mai més collir violes
ara que els cors s'han fet esquius?
¿Per què veurem el dia encara
-la nosa ardent, l'enuig sonor-
si quan s'aixequi l'alba clara
ens trobarem sense l'amor?

1 comentari:

  1. Hola Albert, vine a visitar tu blog,
    no sé catalán, pero adivino un poco!
    Me encanta conocer este espacio de
    poesía...
    Soy brasileña, mi idioma es el portugués, pero un portugués-brasilero...
    Un beso
    Maria Lua

    ResponElimina