Com dir-nos més germà i germana
si hem fet, plegats, el nostre dol?
¿Com parlarem de la fontana,
si fins l'herbei és mort al volt?
¿Per què en baixant de les eroles
seuríem vora els tamarius?
¿Per què mai més collir violes
ara que els cors s'han fet esquius?
¿Per què veurem el dia encara
-la nosa ardent, l'enuig sonor-
si quan s'aixequi l'alba clara
ens trobarem sense l'amor?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Albert, vine a visitar tu blog,
ResponEliminano sé catalán, pero adivino un poco!
Me encanta conocer este espacio de
poesía...
Soy brasileña, mi idioma es el portugués, pero un portugués-brasilero...
Un beso
Maria Lua